El dia de l'ascensió

És un motiu de profunda satisfacció que el MoraBanc hagi aconseguit tornar a la Lliga Endesa. Bé, a la lliga ACB, acrònim misteriós que, un cop feta la recerca pertinent a registres i arxius, vol dir “Associació de Clubs de Bàsquet”. Ha passat una temporada instal·lat a les incomoditats del purgatori que era la Lliga LEB Or i ja tocava que l’equilibri de l’univers i la justícia fossin restablerts. El país ho necessitava com aquestes pluges, encara massa tímides, que ens estan regant des de fa uns dies. Tenim pocs referents que ens uneixin. Massa pocs. Els que parlen klingon no entenen els que s’expressen en èlfic. Els de pis miren malament els de casa, els nuvolaris detesten els ciclistes, els apocalíptics ignoren els integrats, els dretans es malfien dels esquerrans, i així arribaríem fins a l’infinit. Però no conec ningú que no estigui content de veure que el bàsquet nacional hagi arribat al pis de dalt. No hi ha ni oposició ni competència, ni hostilitat. En el pitjor dels casos, indiferència. Però tota cara té una creu. En aquesta hora d’alegria, potser seria un acte de caritat dedicar un pensament al Carplus Fuenlabrada, que ja s’ha acomiadat del parnàs del bàsquet hispànic (i n’hi ha dos més que són a la corda fluixa, però encara queden un parell de jornades en disputa). Ànims, amics fuenlabradins. Algun dia, quan la roda de la fortuna us afavoreixi, tornareu a passar al davant. Si pot ser, que sigui a costa d’algun altre equip, que nosaltres no estem per a gaires disgustos.