Es pot

Si l’altre dia comentàvem el fet que a les eleccions municipals espanyoles s’estava introduint –amb resultats discutibles– el famós porta a porta tan característic del nostre petit país, l’altra gran novetat de la campanya són els jocs de paraules amb els noms dels candidats. Així, com ho llegeixen. Sense anestèsia. A falta de missatges intel·ligents, fotem-li’n pel broc gros. Les xarxes van plenes d’exemples que provoquen atacs fulminants de vergonya aliena. Els assessors deuen haver ingerit un lot de psicotròpics en mal estat, perquè si no, no hi ha explicació possible. Així, si un alcaldable es diu Maigí, doncs Imaigina’t el futur. L’asturiana Cova Tomé proposa que Tomémos Asturies. Els del Partido Popular de Neda (la Corunya) tenen com a lema Con cabeza y corazón… ¡Vota Ignacio Cabezón! Joan Ribó, que és l’alcalde de València –i que és fill d’Adrall– apareix dalt d’una bicicleta i ens anuncia que Riboluciona València. A Sant Andreu de la Barca, ves per on, Xavi Pla té un pla. I així, un rosari sense fi d’acudits fàcils, bromes de preescolar. Esperem que a les properes eleccions comunals, que arribaran abans no ens n’adonem, a cap dels spin doctors no se li acudeixi jugar amb foc i seguir l’exemple hispànic, perquè ens acabaríem cremant. Ja en vam tenir prou amb aquell penós lema turístic d’Andorra la Bella, que de tant en tant visita els nostres pitjors malsons. Tot i que la temptació és molt forta, també ho ha de ser la nostra temperança.