Missió impossible

Abril de 2023. L’agent Ethan Hunt, de la Impossible Mission Force, descansa amb una amiga en un hotel romàntic al Vaud quan rep una ordre de la central –que s’autodestrueix en llegir-la. Té una setmana per alterar el resultat de les eleccions andorranes. El futur d’Europa, que penja d’un fil, depèn que guanyin uns i no els altres, després d’una cadena d’esdeveniments que aniran caient com fitxes de dòmino. La nit de l’u al dos de maig, la vigília de les eleccions, tot és a punt per actuar, després d’estudiar l’escenari. Les mesures de seguretat que hi ha a la Seu de la Justícia són extraordinàries, però per alguna cosa ells són de la IMF. Les paperetes del vot judicial són custodiades en una sala a peu pla, la més segura de l’edifici, que només s’obre amb un sistema biomètric. Dins de la sala, els vots han estat dipositats en una caixa forta, de la qual només en tenen la clau tres oficials de la Batllia. Però Luther Stickell, potinejant els sistemes informàtics des d’una furgoneta aparcada a la Baixada del Molí, rebenta la protecció. Hunt entra i fa el canvi dels sobres amb els vots per uns altres, corregits, que abans ha recollit en un magatzem als Marginets. L’agent fa servir una màscara amb el rostre de l’oficial de presidència de la Batllia, el senyor Freixas, per aconseguir infiltrar-se al dipòsit, abans de les cinc de la matinada del dia dos de maig. Un sintetitzador de veu instal·lat a la gola l’ajuda a no aixecar sospites. Hi ha algun ensurt, d’última hora, però tot surt bé. Europa se salva. Sintonia i crèdits.