Allegro con moto

A la visura d’ahir vaig cometre un petit error. Tot fabulant sobre la intervenció d’un personatge encarnat per Tom Cruise per alterar el sentit del vot judicial dipositat a la batllia, escrivia que les eleccions havien estat el dia dos de maig. La Diana, una amable lectora, m’ho va fer veure: que no, que s’havien celebrat un mes abans, el dos d’abril —que s’esqueia Diumenge de Rams. No és una pífia greu, és clar, però sí que és significativa, un lapsus calami que és revelador de dues coses. En primer lloc, que la nostra percepció del temps és capriciosa i relativa. Que el temps vola, certament, però que també és capaç d’enganyar la memòria i sembrar records falsos: no vaig escriure la data d’esma o a la babalà, sinó que vaig fer els meus càlculs mentals, vaig obrir i remenar els calaixets on deso les dates i vaig arribar a la conclusió conscient que les eleccions havien tingut lloc el dos de maig, el mateix dia que els ciutadans madrilenys commemoren l’aixecament en armes contra el pèrfid general Murat. En segon lloc, la constatació, un cop més, que els tempos polítics nostrats a l’hora de formar el Consell i arribar a tenir govern marquen un ritme més aviat lent i cadenciós. Discorren a poc a poc els dies, les setmanes, mentre s’acompleixen els terminis legals, que són vuitcentistes. Si féssim servir la terminologia musical, aquest període seria com un largo o un adagio, quan, per la urgència dels temps, potser seria més escaient un allegro o, millor encara, un allegro con moto.