La culpa és del txatxatxà

Fer espots electorals és difícil, i els carrega el diable. No hi ha gaire pressupost. Els guionistes no són Aaron Sorkin, els actors, psè, i la impossibilitat d’explicar en un minut i vint-i-sis segons conceptes complexos i amb múltiples facetes fa que, al final, surtin uns bunyols considerables. Per sort, abans ningú no en feia gaire cas, però ara, gràcies a les xarxes, l’efecte multiplicador, amb onades concèntriques de vergonya aliena, arriben a tot arreu. És el cas del vídeo de la candidatura urgellenca de la CUP, que acusa els andorrans (com si vinguessin del planeta Raticulín) de provocar la crisi de l’habitatge a la Seu. Així, tal qual. Literalment. La conversa melancòlica entre un pare i un fill, que evoca els temps passats, quan el progenitor vivia en un casoplón, perquè “abans totes les cases eren així”, i ara s’han de conformar amb un pis petit, perquè els lloguers “estan molt cars” i això és culpa dels “andorrans, que baixen a viure aquí”. De fet, són els turistes que arriben en avió els que “fan fora els d’Andorra i a sobre ens apugen el preu a nosaltres”. Ni pensaments d’anar a la universitat, perquè només servirà, si mai tornes, “per servir menús i fer llits d’hotel” (com si el fet que et quedessis fos garantia d’una altra cosa). Potser tot ho començaríem a entendre millor si tots plegats assumíssim que entre la Seu –posem-hi tot l’Urgellet– i Andorra hi ha un vincle que no ve d’ara, que és mil·lenari, amb múltiples implicacions (sobretot familiars i econòmiques) i que són vasos perfectament comunicants. Bé, un mal dia (o dos) el té tothom.