Brossa a brossa

Si l'altre dia parlàvem de l’exportació de la propaganda electoral porta a porta per a les eleccions municipals espanyoles, avui trobem que a Andorra s’està implantant una altra versió del porta a porta, la que implica la recollida d’escombraries per les cases. Més còmode impossible, semblaria. En un procés que sembla indeturable, de mica en mica es va escampant a diversos barris de la parròquia capital. Ha de ser una operació d’una logística extremament complexa. Abans, quan pràcticament tot el residu que generava una casa era orgànic, ho llençaves tot al femer i llestos. Recordo els successius sistemes de recollida de la brossa: primer, les bosses, que amuntegàvem de qualsevol manera a les cantonades o al peu d’un arbre. Després van venir els contenidors. El primer que vaig veure em va provocar la mateixa impressió que van tenir els micos de 2001: Una odissea de l’espai quan van ensopegar amb el monòlit negre. D’aquell únic contenidor, ric en aromes de lixiviats, es va passar a la classificació i recollida selectiva. Ara, que te’ls vinguin a buscar a casa no sé si és un gran avenç. Potser no caldria, la veritat. És esgarrifós comprovar com, per molta cura que tinguis, i per molta passió pel reciclatge que professis, el cubell de les escombraries és un gazofilaci d’envasos de tots els materials i dimensions imaginables, i el pitjor és que la major part són sobredimensionats o inútils. Mentre generem més merda de la que puguem gestionar, ja ens podem anar sofisticant a l’hora de recollir-la, fins que ens arribi al coll.