De Madrid a Malta

Molta gent creu que un dels problemes més greus d’Andorra és que no ha estat capaç d’imposar un relat positiu fronteres enllà, per culpa de poderoses inèrcies però també per mandra, perquè suposaria picar molta pedra per obtenir resultats que es preveuen més aviat magres o insuficients. És el producte de segles i segles de discreció i de fer l’andorrà. La força del tòpic i la mandra del clixé són potents, gairebé indestructibles. Les proves d’això en les refreguen pels morros cada dia: que si som uns pirates financers, un país de contrabandistes, uns venuts al capital dels youtubers, uns bojos al volant. Si hi afegim el sucre, el Toblerone, la mantega i el formatge de bola —sí, a la que grates una mica veus que encara funciona aquest discurset— ja hem fet bingo. Einstein ens deia que era més difícil trencar un prejudici que no pas un àtom. Per sort, aquesta setmana hi ha un parell d’esdeveniments exteriors que espero que ens ajudin a trencar aquest malefici. En primer lloc, hi ha els Jocs dels Petits Estats que es celebren a Malta. A la fotografia que publiquen els diaris es veuen una trentena de membres de la delegació. Molt bé. Estic segur que faran bona feia i mira, que guanyi el millor perquè l’important és participar, diuen. El segon és l’estand del Govern d’Andorra i de l’Associació d’Editors que hi ha a la Feria del Libro de Madrid. És una fita important. Ni de bon tros s’hi ha desplaçat un seguici tan nombrós com el dels esportistes, però de moment, Jan Arimany, Oliver Vergés i la Inés Sánchez estan defensant les posicions amb enorme dignitat. Deixeu-nos calamars per a l’entrepà!