La reserva

La millor escena de la primera pel·lícula d’Indiana Jones, la de L’Arca Perduda, és la final. Després d’haver-se passat gairebé dues hores lluitant contra els nazis, barallant-se amb serps i taràntules, fugint d’esbirros diversos, fent equilibris insòlits, recupera la mítica Arca de l’Aliança de les urpes dels alemanys dolents i la lliura, com és natural, al govern dels USA. Les últimes imatges ens mostren com transporten en un toro el palet on hi ha l’arca embalada i la dipositen en una posella d’un racó d’un laberíntic magatzem, on és segur que passarà del tot desapercebuda. Si fa no fa han de ser les sales de reserva dels cellers vaticans, on s’hi deuen acumular tots els regals que Sa Santedat va arroplegant al llarg del pontificat, audiència rere audiència. Rosaris, creus, pintures, retaules i icones, filactèries i cornucòpies, albes i casulles, relíquies i reliquiaris, calzes, canadelles i patenes, vitralls, ampolles de vi de missa, estampes i devocionaris, hisops, campanes, exvots… Deu haver-hi un petit exèrcit de capellans dedicats a classificar tot aquest material, en base a algun mètode universal de catalogació. Ara mossèn Pepe li ha lliurat una rèplica molt ben feta de la Mare de Déu de Canòlic, que tot seguit el Vicari de Crist, després d’agrair-ho, ha donat a algun acòlit perquè comenci el procés d’emmagatzematge. I, com que el papa Bergoglio fa pinta destar al corrent dels usos i costums ancestrals: “Che, boludos, donde están los quesos y los jamones?”