Morts a Madrid

Aquí el vostre enviat especial a la Feria del Libro de Madrid, retransmetent en rigorós directe la presentació dels Muertos de l’Iñaki Rubio, a la biblioteca Eugenio Trias. Un esdeveniment no diria que històric –perquè aquest terme s’ha de dosificar i l’hauríem de fer servir només per a Hiroshimes i similars– però sí molt significatiu. No passa cada dia que la traducció d’una novel·la d’un dels nostres autors contemporanis es presenti a la vila de l’os i l’arboç, en una fira que és un gran i distès esdeveniment cultural (i que, sigui dit de pas, no té les urgències i tensions del nostre Sant Jordi, que és com una torrentada incontrolable). Naturalment, no hem de caure en el vici nefand del provincianisme, però és de justícia reconèixer que la presència d’Andorra a la fira, afavorida pel Govern i l’Associació d’Editors, està donant uns resultats òptims, que sorprenen fins i tot la mateixa empresa. I que algú parli d’Andorra a Madrid i no sigui el policia Villarejo ja és un gran què. L’amic Iñaki, molt ben acompanyat pel Jan Arimany, ha parlat amb propietat i precisió sobre aquella Andorra fosca i traumatitzada que ha donat pas, com qui no vol la cosa, a aquest país entranyable però esgotador i atabalat d’avui. Aquí, als jardins del Buen Retiro (quin nom més bonic!), el relat sensible de l’Iñaki sobre la terrible desgràcia dels Gastons ja no és un simple drama local (que no ho ha estat mai), sinó que ens ressona com el que és: l’eco d’una tragèdia universal.