Selecció natural

Si passen per davant de l’antiga església de Sant Domènec, a la Seu, podran contemplar un exèrcit d’adolescents en estat de crisàlide que entren i surten del recinte, s’asseuen esgotats a les escales del carrer Major, miren el mòbil, comenten la jugada i, mentrestant, es van fent grans. Són els alumnes de batxillerat –entre els que hi ha un centenar d’andorrans– que estan passant la selectivitat, les proves d’accés al sistema universitari espanyol. És un dels pocs ritus de pas més o menys generalitzats que ens queden, un punt d’inflexió que marca un abans i un després a la vida, una cruïlla –una de tantes com hi haurà. Servidor la va fer fa un munt de temps, fa tot just quaranta-un anys. Llavors encara no es podia anar a passar les proves a la Seu, sinó que ens van enviar a Lleida, als soterranis interminables del Màrius Torres, que semblaven la Línia Maginot, i vam haver de fer nit en una pensió. Era tot una mica com de broma, perquè la nostra estimada Elvireta, l’Elvira Farràs, entrava a les aules on corregien els exàmens i intercedia favorablement per tots nosaltres. Era l’any vuitanta-dos, el del Mundial del Naranjito, i aquell vespre, tot sopant, vam veure com jugava Espanya contra Irlanda, i ens va agafar a molts una insospitada passió cèltica. Després vam anar a passejar. Pels voltants del Castell, els gemecs d’una parella molt expansiva que prenia la fresca rere uns matolls ens va connectar amb els misteris de la vida i de la passió.