Sant Bernabé

Diumenge, dia 11 de juny, és la festa de Sant Bernabé apòstol. Ara ens pot semblar una cosa marciana, increïble, però fa deu o dotze generacions –que és un no-res, a escala històrica– era una data molt assenyalada. Era el dia que s’estipulava quina parròquia (entre la de Sant Julià i la d’Andorra) ocuparia l’orri de Claror, on feien formatges els pastors que passaven l’estiu a la muntanya. El representant de les colles de pastors de la parròquia que fos el primer que, a punta de dia, col·loqués una branca de pi a la porta de l’orri i una altra al com de fer sagí, tenia el dret d’ocupar l’espai tota la temporada. No era pas un mal negoci, i valia la pena fer l’esforç de pujar durant la nit per guanyar la concessió, que es regulava, com tantes coses, pel costum. I ens hauria passat del tot desapercebut si no fos que, el 1607, hi va haver un conflicte, perquè dos pastors d’Engordany –Bartomeu Guiem i Bernat Ricard– asseguraven que ells havien estat els primers, i que, després de deixar el senyal i començar a baixar, van arribar tres homes de Sant Julià i hi van portar el bestiar, sense fer cas del dret adquirit. Van portar el cas al batlle, Nicolau Montanya, que va fallar a favor dels matiners d’Engordany. Si els lauredians no haguessin volgut fer trampa, poc hauríem sospitat que això de córrer amunt i avall per la muntanya per arroplegar honors i premis no és un vici de la modernitat, sinó que té arrels ben fondes (com passa amb el fet de voler estirar més el braç que la màniga, però això ja ho sabíem).