Motors

Divendres va acabar això dels empresaris que van pujar de kermesse a la Seu i ens vam quedar amb un missatge perquè hi anéssim donant tombs durant el cap de setmana. Però la consigna, formulada pel cap de Govern, no era precisament una revelació: va dir que Andorra ha de ser el motor (econòmic) del Pirineu. D’acord. No és que ho hagi de ser: és que ja l’és, i des de fa dies. Però ara comencen les preguntes, perquè la metàfora mecànica és massa general perquè tingui eficàcia i genera més incògnites que no pas certeses. Quin tipus de motor hauria de ser? Tèrmic? Elèctric? I quina potència tindria? Hi ha motors Rolls-Royce per moure avions i d’altres de xinesos clonats que posem a un motocultor. I serviria el símil de la bicicleta? Andorra, la bicicleta del Pirineu. Estrictament, no és un vehicle de motor, però bé que fas moure els pedals amb mongetes amb botifarra, i per tant hi ha una transferència d’energia. No oblidem els visionaris que, de tant en tant, patenten un motor que funciona amb aigua de l’aixeta, cosa que viola un parell de lleis de la termodinàmica. Hi ha motors eficients, nets, i d’altres amb els quals no pots entrar a Barcelona, que et fan la perla o queden gripats per falta d’oli. N’hi ha que espeterneguen de matinada amb escapament lliure i d’altres que fan un soroll discret, com de màquina de cosir. Hi ha un motor, doncs, per a cada necessitat. I ara ve la gran pregunta: amb quina mena de combustible (humà) l’hauríem de fer funcionar?