Els que avisen

Ha de ser molt cansat que vinguin tota l’estona experts de fora a dir-te el que has de fer. No dic que no puguin tenir tota la raó en allò que proposen, no, però és que ha de tocar una mica els nassos que els rebis, els convidis a dinar i encabat t’estirin (ni que sigui només una mica) les orelles. És com si vingués un veí de l’escala, truqués a la porta i, després de prendre cafè amb gotes, fa una ràpida inspecció, mirant sota les catifes i obrint els calaixos de la roba interior, i et digués que has de canviar les cortines, que el gotelé de la paret ja ha passat de moda o que la cervesa que tens a la nevera és una porqueria, que és molt millor una altra marca. Aquesta setmana ha estat especialment pròdiga en visitants. Els del GRECO –no el cèlebre pintor cretenc, no, sinó els del Grup d’Estats Contra la Corrupció del Consell d’Europa– reclamen més representació de jutges i fiscals al Consell Superior de la Justícia. Doncs res, més representació, senyor GRECO. Najat Maalla M’jid, enviada per l’ONU com a representant del secretari general sobre la violència contra els infants, ha aixecat el dit per opinar sobre l’augment de les exigències econòmiques a la política de reagrupament, que diu que acabaria per incitar l’arribada irregular de persones al país. Podem discutir fins a la matinada sobre el complex model econòmic que s’està dibuixant i sobre els enormes problemes dels treballadors, però potser haurien de dir a la senyora M’jid que viure de manera irregular o directament clandestina a Andorra és una proesa, vista la formidable capacitat de control social que tenim i a la feina de la policia, sempre a l’aguait. Però avisats estem.