Sostenibles i respectuosos

Era qüestió de temps que algú pensés que era una bona idea plantar una parada santjoanesca de pirotècnia amb petards “sostenibles i respectuosos”. No seré pas jo qui faci d’advocat dels petards, que són uns artefactes diabòlics que el Satanàs i la perversitat humana han posat a disposició de tots aquells que volen tocar els nassos al proïsme i als gossos. És com allò de les ventositats, que només són agradoses als qui les emeten i no pas als qui les reben. El millor petard és el que no s’encén, i, més millor encara, el que no existeix. Però que ens els vulguin encolomar ara amb l’etiqueta de la sostenibilitat i el respecte ja passa de taca d’oli. Uns petards sense soroll ni fumera pertanyen a la mateixa categoria que la ginebra sense alcohol, la Coca-Cola doble zero i el tofu en forma d’hamburguesa, i ens fan entrar en el màgic món dels succedanis que ens inventem per apaivagar els brams de la nostra mala consciència. És un procés indeturable d’infantilització, un experiment que, fins ara, només ha provocat que ens ofeguem en grans onades de vergonya aliena. Anem cap a una societat tiquismiquis i fleuma, on s’ha d’ofegar qualsevol rampell d’autenticitat per no molestar ningú, cada vegada amb la pell més prima. És el mateix model que mou els editors a reescriure novel·les d’Agatha Christie i de Roald Dahl (i els que vindran). I, com que tota acció genera reacció, aquesta revetlla patirem de debò.