M'enterro en els fonaments

Aprofito aquest títol tan pedrolià perquè ahir em va cridar l’atenció un dels titulars del diari. Sí, ja sé que no ens hem de quedar només amb la lletra gran i que hem de baixar a la mina del text per extreure’n tota la substància i entendre’l, però és que de vegades la temptació del cop calent és massa gran. Deia: “Gili troba ‘imminent’ l'excavació per fer els pisos a preus assequibles”. I em vaig esverar. Imaginava que era qüestió de dies que tot de màquines comencessin a perforar galeries, a obrir pous de ventilació, rampes, ascensors, a treure runa i carregar-la en enormes banyeres per augmentar uns quants metres l’altura mitjana del país. Que, així, de mica en mica, crearíem una ciutat subterrània, amb centres comercials, bars i botigues, i un munt de pisos, pisets, apartaments i estudis. Que Escaldes –i la resta del país– creixeria cap avall, en un moviment perfectament simètric i complementari al creixement vertical que tant ens preocupa i obsessiona avui. I és que si no ens hi cap la gent a la superfície, posem-los sota terra (però vius), que s’hi està fresc a l’estiu i calent a l’hivern, i segur que és més barat. Com és que no se’ns havia acudit abans? Total, la llum del sol i la vista són conceptes sobrevalorats. És una imatge perfectament distòpica, feta a mida dels temps actuals. I si no ens agrada la perspectiva talpera, esperem als nou-cents habitatges (900!) que diu el flamant alcalde de la Seu que es construiran a l’Horta del Valira, que, traduït en ànimes, serien unes 2.700, que aviat és dit. Problema resolt. Next, please.