La motxilla

Diu que Protecció Civil recomanava que per Sant Joan tinguéssim una motxilla al darrere de la porta amb material suficient per sobreviure tres dies fora de casa. Em vaig sentir com si fos Jason Bourne, tot i que em va semblar una mesura extrema. Però és veritat que aquesta nit se’ns desperta a tots una furiosa pulsió artillera. Jo hi he posat una navalla suïssa. Rebutgeu imitacions. Cap dels ítems que la formen és perfecte, però en una única peça hi pots trobar un tirabuixó, una llima, una miniserra de dubtosa utilitat i en els models més sofisticats, fins i tot una lupa per encendre foc, agulla i fil, per si t’has de cosir una mossegada de tigre de dents de sabre. Què més. Quatre calçotets. L’apocalipsi ens ha d’agafar amb roba interior neta. És la versió moderna d’allò que et deien les mares quan sorties de festa. Aspirines. Res de paracetamols i ibuprofens. Un carregador solar per al mòbil. Si peta la civilització, és molt probable que al cap de quatre dies no hi hagi ni tiktoks ni cobertura. Però si més no, no serà perquè no haguem mantingut l’esperança. I llibres. Durant els segles foscos que van continuar a la caiguda de l’imperi romà, els monjos dels monestirs irlandesos es van dedicar a copiar tot el que van poder arreplegar de la cultura clàssica. No aspirem a tant. M’emporto el Mecanoscrit del segon origen, el Coneixement: com reconstruir el món des de zero, de Lewis Dartnell, dues edicions de la Bíblia (la Vulgata i la interconfessional) i que no hi falti el Manual digest. Ha estat un plaer, amics. Ens trobem a la selva.