Lagos, Nigèria

Quan era (més) jove i pujava aquelles muntanyes que tan altes són, sempre em banyava en algun estany que trobava pel camí. Aquella sensació contradictòria i acumulada de fred paralitzant, extremitats i apèndixs arrupits i, al mateix temps, màxima felicitat tònica era una gran experiència. Des que ens han anat conscienciant de la fragilitat dels ecosistemes lacustres, que ja no ho faig. No pas per falta de ganes o de mandra o de no voler ensenyar les pelleringues i un cul blanc (que una mica també). Hom pot pensar que no passa res, per fer un banyet, entrar i sortir de l’aigua fet un milhomes, i potser tingui raó. Ara, que si hi afegim els gossos, que generalment no tenen manies per banyar-se i que porten tota mena de productes antipaparres i antipuces, és fàcil que la cosa es descontroli. És tot qüestió d’escala. Però eh, cap problema per fotre el carallot baixant amb esquissos el mes de juny per una de les pales que donen a l’estany primer de Tristaina, amb la intenció de travessar-lo en mode aquàtic gràcies a l’impuls i veure que guais que quedem al TikTok. No sé què és pitjor, si la patxorra que van tenir els organitzadors de pensar que aquesta era una bona idea –imagino que sense demanar autorització al comú d’Ordino, que alguna cosa té a dir-hi– o d’anunciar que aquella activitat es feia en uns improbables «Lagos de Tristaina». La propera, que se’n vagin als Lagos de Covadonga, a veure què els diuen el asturians, que tenen molt de caràcter i que per una party com aquesta et van organitzar tota una reconquesta.