Pla de xoc

Sembla una mica estrany que del pla que està destinat a facilitar la mobilitat dels automòbils que omplen a vessar la xarxa viària durant els mesos de l’estiu en diguin “pla de xoc”, quan potser hauria estat millor dir-ne “pla vaselina”. Sigui com sigui, felicito els responsables per moltes coses. Pel seu optimisme sense límits, per la convicció que les accions que proposen faran el seu efecte i aconseguiran fluïdesa i que tothom estigui content. Per la fe cega en la capacitat de regular i dosificar el que d’entrada sembla irregulable i indosificable, i per una simple qüestió de geometria euclidiana i àlgebra bàsica: tants cotxes en tant temps i per tants kilòmetres de xarxa viària igual a caos, tant és on posis doble carril, o triple. Si en algun moment

—que sempre hi és— ha de convergir en un de sol, l’embús està garantit. Que si fem que sigui més amunt o més avall ajuda, no ho dubto pas, i aquí és on entra la traça dels tècnics i l’èxit de les mesures proposades. I ara que apareixen els tècnics, una anècdota deliciosa: a la ràdio sentia com, l’altre dia, algú parlava, en la neollengua d’avui, de “les tècniques” per referir-se de manera positiva al conjunt de tècnics d’una institució, tant mascles com femelles, mentre que ho contraposava a “els polítics” que eren els que, amb la seva estultícia, ho espatllaven tot. I deia “els polítics”, no “les polítiques”, que hauria estat el més lògic i conseqüent. Ai, el geni de la llengua, que serveix per a tota mena de malabarismes conceptuals.