Colesterol

Diu el paper que les proves analítiques són aquí més cares que no pas les que es fan a Ibèria o a la Gàl·lia transalpina (per fer servir els bonics circumloquis clàssics per no haver de parlar ni d’Espanya ni de França). No hauria de ser així: tenim dret que tot sigui una mica més barat. Hauria estat bé que entre aquest turisme “de qualitat” que esperen que arribi amb gran deler els programadors i els hotelers hi hagués el turisme d’analítica, amb tot de pacients que pugen a fer-se proves, conreus i contrastos perquè els surt molt bé de preu i aprofiten l’estalvi per gastar-se’l en capricis. Precisament l’altre dia vaig anar a fer-me una anàlisi de sang, per prescripció facultativa. Em van clavar una bona clatellada (que espero que la CASS rescabali amb l’agilitat habitual) però és que s’havien de resseguir una colla de paràmetres, tabulats amb aquella obscura terminologia mèdica, concebuda per acollonir els profans amb tanta solemnitat grecollatina. Ja sé que això no s’ha de fer mai, però vaig obrir el sobre amb els resultats amb la prevenció amb la qual hom n’obre una que li ha arribat del departament de Tributs. Hi havia uns quants asteriscs, dels que revelen que no estàs a l’altura –per excés o per defecte– del que la ciència mèdica considera com a valors normals. Res de greu, espero. Per exemple, tinc menys colesterol del que em pertocaria (no sé si del bo o del dolent). Mentre espero que l’arúspex interpreti els resultats i emeti el seu sagaç veredicte (aviso: més bondat no en puc fer) puc anar avançant feina. Si el problema és només el colesterol, aviat ho tindrem resolt.