Els ambulants

Ahir esmorzàvem escandalitzats amb les dades sobre les multes imposades per la policia per beure alcohol a la via pública. D’entrada, he de dir que ignorava que no es podia mamar al carrer (fora, imagino, de les terrasses dels bars). Ja sé que el desconeixement de la llei no eximeix de complir-la, i per tant ja no hi ha excusa. Ara, quan vulgui anar torrat sense haver de recórrer als establiments concebuts ad hoc hauré de fer com els americans, que amaguen l’ampolla de cervesa en una pietosa bossa de paper, o sortir begut de casa, que fa com trist. Hi ha un gran ventall de possibilitats i alternatives per evitar l’acció de les forces de l’ordre. Qualsevol cosa abans que pagar per infringir la llei. Però no és pas el que pensa la ciutadania i els turistes, que han rebentat rècords en els darrers sis mesos, gairebé doblant el que s’havia recaptat els anys anteriors, gràcies, en part, als esforços que ha fet el jovent que s’està al Pas de la Casa, veritable epicentre de l’alcohol festiu, la Meca del bevedor ambulant. No sé si és que n’ha augmentat el nombre o bé el cos vigila més els infractors, especialment gràcies a la creació del Grup de Suport del Manteniment de l’Ordre. Potser és la combinació dels dos factors. Ara, que el setanta-dos per cent dels sancionats siguin menors d’edat fa pensar en què ens està passant. Hi ha alguna cosa que no acaba de rutllar. Al costat d’això, la vergonya aliena que hem de sentir per les pobres setanta-una ànimes sancionades per haver estat enxampades escopint, orinant o defecant en la via pública és una fotesa.