Suzuki

Sí, ve Melendi per la festa major de la capital, i això ens omple d’emoció. Però demà passat, dissabte actua Masaaki Suzuki al Festival Orgue&nd, amb un concert a Sant Esteve, organitzar pels Amics dels Orgues de les Valls d’Andorra, que asseguren una programació d’altíssim nivell i als que s’ha de felicitar, perquè demostren un elevadíssim sentit de l’amistat. Bé, que vingui el senyor Suzuki a Andorra és tant com dir que ens visita un dels cinc o sis millors especialistes globals en Bach que hi ha avui dia. Morts Leonhardt i Harnoncourt, ens queden Gardiner, Koopman, Herreweghe, Butt, Kuijken, Suzuki i gairebé para de comptar (tot i que hi ha joves que prometen molt). Si no ho recordo malament Masaaki Suzuki va dirigir el Bach Collegium of Japan fa una vintena d’anys –quan el diumenge de Rams es representava la Matthäuspassion a l’Auditori–, amb una versió intensa i corprenedora d’una de les màximes expressions del geni universal. En aquell moment estava en ple enregistrament de la integral de les cantates, que és una de les aventures discogràfiques més complexes que es pot imaginar, i que no tothom ha estat capaç d’atrevir-s’hi, o ni tan sols d’imaginar-s’ho. Que toqui Suzuki és, salvant les distàncies de gènere i gènere, com si actués Beyoncé o Bruce Sprignsteen (per als boomers). A més, l’entrada és gratuïta (es passarà la plateta). Potser sí que un dissabte de juliol a la nit sigui més escaient una cantada d’havaneres (hi ha gustos per a tot), però de vegades no som conscients de la sort que tenim.