Diàleg infructuós

He vist el reportatge que ha penjat el Cos de Policia sobre l’entrenament antiavalots per als nous agents, filmat al marc incomparable d’Engolasters. Els ho recomano (i no és ironia). Hi ha una manifestació amb dos dolents-dolents, entre barricades i fogueres de kale borroka, els provocadors d’avalots, que van amb una armadura vermella que els dona un aire entre Iron Man i Robocop. No s’imaginen el que m’agradaria tenir-ne una per posar-me-la de tant en tant. L’entrenament sembla una sessió d’això que en diuen el team building, i tots s’ho passen pipa: els uns repartint llenya i els altres fent d’espàrrings. Un agent ens explica que el primer que fan en arribar al punt calent és dialogar amb els instigadors, un diàleg que, si és infructuós, justifica passar a l’acció i dissoldre (no seria millor dir-ne escampar?) els manifestants repatanis. A Andorra, tradicionalment, les manifestacions són familiars, generalment de perfil baix i amb un grau zero de violència. Però això no té per què ser sempre així. Recordem com se’ns ha dit mil vegades que els responsables de les manifestacions vandàliques a Barcelona són uns misteriosos "anarquistes italians", tan discrets i indetectables que ben bé es podrien materialitzar a l’avinguda Carlemany sense aixecar sospites. I d’aquí la necessitat d’estar ben preparats. I preparades, perquè la segona part del vídeo –i gairebé diria que és el missatge principal– se’ns diu que al Cos hi falten dones. Seran convocades deu places ben aviat i rebran les candidates amb els braços oberts i amb l’objectiu, difícil però no impossible, de la paritat. A les armes, ciutadanes!