Set parròquies i mitja

Fa un any i mig ja ho vaig proposar, des d’aquest modest faristol: hem de fer alguna cosa amb Os i els seus terratrèmols. Llavors deia que calia annexionar-nos el bonic poble del municipi de Valls de Valira amb qualsevol excusa (i, si no hi havia altre remei, llogar-lo, que pagant sant Pere canta). No pot ser que sempre que es bellugui la terra hàgim de mirar cap a l’estranger per assenyalar la punyetera falla culpable, tenint-la aquí a la vora mateix i podent nacionalitzar els sismes. Qui sap si, ben promocionat, es podria convertir en un atractiu turístic; hi ha gent per a tot. Ben cert és que la sismologia no entén de fronteres, però aquí, mirar-nos-les, avaluar-les i aprofitar-nos-en és esport nacional i gairebé diria que part essencial de l’a-de-ena del país, que ha trobat en el fet fronterer una poderosa raó de ser. Donques ves per on, gairebé sense adonar-nos-en, treballant com s’ha de treballar, amb discreció i eficiència, la totpoderosa Andorra Turisme ho ha aconseguit. Ahir vaig veure una captura de pantalla d’un dels seus formularis on demanava quina era la parròquia de residència. Sorpresa a Las Gaunas: l’opció de Sant Julià incorporava Os de Civís, igual que la d’Encamp ho feia amb el Pas de la Casa. De fet, una de les poques incògnites geopolítiques del país és per què Os no en forma part, quan tindria tota la lògica. Doncs ja ho tenim, això. L’expansió andorrana ha començat. Que tremoli (literalment) el món.