LK99

Quan estàvem una mica ensopits per la canícula, va i surten un parell de científics coreans, els doctors Lee i Kim a dir-nos —mitjançant un parell d’articles no verificats— que han aconseguit sintetitzar un nou material, derivat de l’oxipiromorfita, que seria superconductor a temperatura ambient. Dit d’una altra manera, que tenen el Sant Grial de l’electricitat, una revolució tecnològica importantíssima, que els donaria el premi Nobel de Física automàticament i canviaria per sempre la gestió de l’energia elèctrica, que és tant com dir que ho canviarà tot. Fins ara, els superconductors —que transporten electrons sense pèrdua— només funcionaven a temperatures properes al zero absolut o sotmesos a enormes pressions, cosa que els inhabilitava per a qualsevol aplicació pràctica, com la distribució o l’emmagatzematge. I, a més, diuen que el nou component seria molt fàcil de fabricar: amb pocs materials, un forn i un parell de dies de temps, ja ho tindríem. De seguida van sortir els aixafaguitarres que van assegurar que allò era una tecnoaixecada de camisa, com quan Fleischmann & Pons van anunciar, fa uns anys, que havien aconseguit la fusió freda. Però també hi ha un munt de laboratoris que, a hores d’ara, intenten replicar l’experiment. Fins avui, tot és confusió, però l’ambient general és de pessimisme. Hom té totes les esperances dipositades en els científics xinesos, que sembla que són els que van al davant en les proves. Com ens hem de veure. Total, per acabar disgustats, amb aquella alegria tan efímera que regna a la casa dels pobres.