Matem l'agost

M’adono que ja som a l’agost perquè l’amic Planellas s’ha agafat unes mitges vacances i em deixa aquí, de guàrdia i al peu del canó. Beatus ille, però jo em quedo aquí, amb els peus dins d’una palangana, un bric d’orxata i un vano. Hi ha tres gossos que dormen i un lluert de dos pams aprofita per sortir a fer encàrrecs. L’agost és un mes incomprensible. Si Gai Octavi, el que seria l’emperador August, hagués sospitat que la humanitat hauria adoptat el seu venerable epítet romà per aplicar-lo a aquest mes improductiu, incòmode i insubstancial, ho hauria impedit enviant-nos un parell de legions per posar una mica d’ordre. Però el mal ja està fet. Tenim trenta-un dies per arrossegar-nos, per anar superant aquesta cursa d’obstacles en forma de sopars de colla, gintònics cap al tard, festes majors, gaspatxos fets de coses estranyes, concerts barrocs a la fresca i tot l’etcètera d’activitats que la gent ha inventat amb la millor de les intencions i l’únic objectiu de cartografiar la geografia del tedi per distreure la ment de l’atapeïment existencial. Se salven només els tomàquets de l’hort, els préssecs que culls directament de l’arbre i els gelats –que són bons tot l’any, però ara pots consumir-los sense semblar un excèntric ni sentir-te culpable. Potser a partir de la Mare de Déu, passat l’equador, la cosa és més suportable, però és que ja portem molta inèrcia estival i costa que el petrolier s’aturi a port. Però mireu, ja han passat unes hores del primer dia i mai tant. Tot ho farem. Ànims.