Matrix

Sí, reconec que vaig ser una mica injust amb el mes d’agost amb la visura d’abans-d’ahir. Com a factors atenuants, cal tenir en compte que ja tinc una edat i vaig una mica cansat, que la sang s’espesseix amb la calor i tot el que vulgueu, però d’això el pobre mes d’agost no en té cap culpa. És veritat és que prefereixo el fred i les nits llargues, però si l’atzar m’hagués fet finlandès, segur que reclamaria vols barats a Alacant, sol i caloreta. Abans, a l’agost no hi havia notícies. Es recordava, sistemàticament, l’aniversari del llançament de la Fat Boy sobre Hiroshima, la mort de Marilyn i poca cosa més. Ara tenim un agost mogudíssim, amb una intensitat informativa com feia anys que no recordava. Hi ha malpensats que creuen que això és intencionat, que el poder, ja sigui el visible o l’invisible, aprofita aquest estat d’ensopiment general, de guàrdia baixa i de letargia col·lectiva per a) colar-nos projectes polèmics per la porta del darrere; b) llançar globus sonda per comprovar quina és la reacció del poble i c) fer-nos creure que vivim en un somni del qual algun dia despertarem. Així com hi ha físics que pensen que estem tots dins d’una sofisticadíssima simulació universal, a l’estil de Matrix –com apareix a la fenomenal novel·la L’anomalie, d’Hervé Le Tellier–, demanaria als programadors suprems que sisplau ens deixessin descansar una mica. Tanta intensitat no pot ser bona. Després els processadors s’escalfen, peta el sistema, els tècnics són tots de vacances i maldecaps rai.