Alegre i divertida

Coldplay 1, Johann Pachelbel 0. De moment aquest és el resultat de les eliminatòries per continuar animant les ballarugues de les fonts lluminoses sobre el Valira. El vell Txaikòvski, de moment, aguanta impertorbable (tot i que, si m’ho haguessin demanat a mi, no hauria ni sortit a l’onze inicial, ni tan sols escalfaria a la banda). No és estrany que Pachelbel hagi saltat, perquè la versió que se’ns oferia del fabulós Cànon en Re major del mestre de la ciutat lliure de Nuremberg era apegalosa com un gerricó de mel ensucrada (per fer servir el llenguatge tronat però líric dels Pastorets). I ara ha estat escombrada per l’himne del Barça triomfant del Pep Guardiola, una cançó carregada d’èpica i un pèl de misticisme, com quan parla de les campanes de Jerusalem i dels cors de la cavalleria romana (?). Tot això es veia a venir, però no deixa de ser una mica trist que un dels grans genis del barroc alemany quedi arraconat per Chris Martin i els reis del brit-pop, que són prou bons, però potser una mica massa vistos i amortitzats. Ara, que hauria pogut estar molt pitjor: centenars de milers de reaguetons, traps i pasterades similars estan a l’aguait, a punt per intoxicar-nos la ment i les orelles. El que sí que ens hem de felicitar és per la iniciativa del comú, que recompensarà amb tres mil leurons el compositor del país que presenti la peça que més faci la peça a un jurat d’entesos en la matèria que es constituirà ad hoc. Visca la vida, alegre i divertida, i visca el talent local.