Hem tocat fons

Repassant visures he vist que només en un parell he tractat –i en una encara de passada– el fenomen Ferrariman, que potser són poques en comparació amb la dimensió informativa del personatge i la seva exagerada repercussió social, amplificada per aquesta atracció malaltissa que sentim pel costat fosc de l’existència. No per cap motiu en concret, sinó per un sentiment mesclat de mandra i de pudor. Què es pot escriure, que no sàpiga tothom? Però no vaig poder evitar veure el clip de l’entrevista que li van fer a la Cuatro, cadena generalista espanyola, on el nostre estimat i conspicu automobilista d’alta gamma va ser sotmès a un ferotge interrogatori. Mirin-se’l, si us plau. Com aquell que es pensava que l’havien convidat a parlar del seu llibre, ell creia que l’entrevista se centraria entorn de l’arbitrària i injusta –segons ell– detenció de l’altre dia, una baula més en la cadena persecutòria que, fins i tot, ha fet que digui que abraçarà la ciutadania espanyola per tal que el deixin derrapar en pau. Però en comptes de l’ensabonada, els quatre presentadors el van allisar a base de bé. Que quin exemple per a la joventut, que quina temeritat, circular d’aquella manera, que quin poc respecte cap als ciclistes. No van deixar cap escletxa lliure. Contra les cordes, com un boxador a qui l’han estomacat de valent, no era capaç d’argumentar gran cosa, mentre una marea de vergonya aliena ho anava omplint tot. Feia una mica de llàstima. Hom té la sensació –probablement ingènua i que la realitat s’encarregarà de desmentir– que hem tocat fons.