Despeses

A la vida fem moltes despeses que no hauríem d’haver fet. Moltes, per innecessàries. D’altres, per inútils. Les pitjors són les que a la vegada són inútils i innecessàries. Al començament de l’estiu, atret per la publicitat, que és una gata maula, vaig comprar un insecticida que prometia eliminar mosques, no pas amb piretrines, que és l’insecticida habitual, ans amb un flit d’aire glaçat que, en teoria, convertiria les mosques en unes mòmies criogenitzades, com un Walt Disney qualsevol. Només era qüestió d’apuntar, disparar i una nebulosa de gas a no sé quants graus sota zero faria el fet. Sense perfums, sense química, sense aerosols. Un xollo, vaja, la revolució copernicana de la lluita contra els molestos dípters. Me les prometia tan felices que, plenament convençut de l’eficàcia del producte, en vaig comprar dos pots, per no haver d’anar tot el dia amunt i avall buscant-los. Però no es pot dir que hagi estat gaire eficaç. Si el dispares des de lluny, no fa cap efecte. Potser les refresca i encara t’ho agraeixen, mira quin airet que corre, tu. Si t’hi acostes, és pràcticament impossible encertar-les. Hem jugat al gat i a la rata tot l’estiu, convençut que calia seguir una corba d’aprenentatge, com els arquers anglesos, que passaven deu anys de pràctiques abans de ser acceptats a les tropes dels reis plantagenets. És inútil. Ni en un milió d’anys ho aconseguiré. He hagut de rescatar la vella raqueta que les electrocuta, o provar de caçar-les amb reflexos. No tinc la tècnica de Mr. Miyagi, que a Karate Kid les capturava amb els bastonets de menjar xinès, però déu-n’hi-do.