'Sed lex'

Els ha faltat temps als senyors empresaris per queixar-se pels nous requisits lingüístics que la nova llei del català preveu exigir als residents, no fos cas que els agafés un mal de ventre. A veure, que no han d’estudiar un grau de filologia catalana ni els exigiran que redactin el currículum en versos decasíl·labs a la manera de Ferrater ni recitar de memòria la llista d’andorranismes que fan cua a l’oficina lexicogràfica de l’Institut d’Estudis Catalans. Tan sols han de mostrar un mínim de coneixements sobre la llengua del país, els que una persona normal hauria de poder incorporar sense traumes en quatre dies literals (que és tant com demostrar un mínim de curiositat i de respecte pel lloc on penses instal·lar-te). Però no. Sobretot afavorim que s’afinquin entre nosaltres persones que no tenen les punyeteres ganes ni d’aprendre a dir bon dia. Perquè estem jugant amb foc. Insisteixo sobre la fenomenal allau de comentaris que van aparèixer ahir, molts fets des de l’activíssima cinquena columna que està a la que salta, com si obeís consignes. La qüestió ja no és un posicionament acomodatici, de mandra, de peresa mental, que fins a cert punt pot ser lògica. Hi ha un component fortament ideologitzat. Mireu, andorranets: que no parlem català ni el volem aprendre perquè no ens surt dels nassos. I si no us agrada, us foteu perquè nosaltres som majoria i vosaltres uns pallussos ignorants que us entesteu a fer servir un dialecte en vies d’extinció que només serveix per parlar amb vaques i vedells. És aquesta la batalla. Importada, certament, però que ha trobat a Andorra un sotabosc prou sec i ha encès un front actiu. I qui no vulgui veure-ho és que està cec.