'Super flumina'

Babilònia ens ha estat sempre una gran font d’inspiració. Recordem el salm 136, Super flumina Babylonis, que va generar –entre un oceà de música sacra, de Palestrina a Bach– aquell By the Rivers of Babylon dels enyorats Boney M, que tantes vegades hem ballat a les hores petites. I ara tindrem entre nosaltres una recreació dels jardins penjants del rei Nabuconodosor, una de les set meravelles del món antic. De fet, dels jardins no se’n sap gran cosa, ni de la ubicació exacta (diuen que prop de la Torre de Babel), ni tampoc de la forma que tenien, però havien de ser certament impressionants per compartir llista i fama amb el Colós de Rodes, la piràmide de Gizeh, el far d’Alexandria, el Mausoleu d’Halicarnàs i un breu etcètera. El que sí que sabem és que hi havia un bededéu de plantes i arbres, construïts sobre plataformes i terrasses, en una combinació sublim entre natura i cultura. Si fa no fa com a una de les torres que s’aixecaran vora la seu de la Justícia. A casa som partidaris de l’arquitectura bonica. El món en general i Andorra en particular són plens d’edificis lletjos a matar, sense cap gràcia, fets amb la llei del mínim esforç intel·lectual i econòmic. No és que el concepte de minigratacels sigui gaire engrescador, però si han de servir per donar una mica de caràcter a la grisor general, mira. I, si pot ser, que no siguin una còpia de l’edifici de Banca Catalana (avui Grupo Planeta), Diagonal 662, 08035 Barcelona.