A la fira del sud

La famosa fira d’Organyà se celebrava –bé, encara se celebra– per Sant Andreu. Era de les més importants del Pirineu, juntament amb amb la de Salàs. S’hi feien prou bons tractes: en la del 1925 Josep Boix, l’amo de la Serra de Fígols, va emparaular amb Pere Tarrés que l’hereu de la Serra anés a cal Draén de Sisquer, en qualitat de vistaire (d’aquells als que treuen aquell fuet especial), i poc després es va casar amb la Rosa, la meva àvia. Tot això és història medieval. A Organyà ja no s’hi lliguen matrimonis ni s’hi compren o venen matxos. Però sí que, el primer cap de setmana de setembre s’hi fa la Fira del Llibre del Pirineu, i cada any l’Isidre Domenjó i els entusiastes organitzadors tenen més dificultats per encabir-hi les presentacions de les novetats, per molt que la Noemí Rodríguez faci tot el possible perquè les entrevistes siguin àgils, productives i no es vagin encadenant endarreriments. La fira és el punt de trobada d’autors i editors amb els lectors, i serveix per confirmar aquesta insòlita bona sintonia que hi ha entre el gremi del llibre per aquestes muntanyes, a anys llum de les sinistres capelletes que diuen que són la norma arreu. És la nostra cerimònia de rentrée. Enguany, amb dues molt destacades novetats. Evidentment, el Pau de Gósol, l’esperadíssima obra de l’Iñaki Rubio, sensacional, que publica Comanegra i se’n sentirà a parlar. I també La Vall dels andosins, el debut més que prometedor de l’amic Alan Ward com a novel·lista, editada pels Medusa. No pot ser saludable tan bon rotllo. Emprenyem-nos, va!