La vida de les muntanyes

Aquest estiu (divendres passat a Organyà, per exemple), la Sunsoni –el duo format per Elies Porter, violí, i Pep Lizandra, acordió diatònic– han anat presentant un treball formidable. De moment no el busqueu per plataformes, perquè només s’ha materialitzat en format disc (un disc físic, un CD per als que, dissortadament, ja no en corre cap reproductor per casa). Però és igual, perquè van portant l’espectacle per tot arreu i hom hauria d’esperar que ben aviat aterrin per alguna –o per algunes– de les set parròquies de les Valls Neutres. Es titula Muntanyes de vida. L’Elies i el Pep han fet un gran pas endavant: han pres com a punt de partida l’enorme bagatge de la música tradicional del Pirineu que coneixen com ningú i l’han fet servir per crear un vitamínic relat de com ha canviat la vida a les muntanyes en les darreres dècades, ple d’ironia, realisme i bon humor, servit amb una musicalitat exquisida. És un camí que ja es va començar a explorar al darrer disc dels enyoradíssims Pont d’Arcalís, el que van dedicar a La Seca, la Meca i les Valls d’Andorra. És un rosari de cançons que parlen de la substitució de les mules pels tractors, com eren les escoles unitàries, el paper de les dones a les cases, l’impacte del turisme o la diversitat d’accents de vall en vall. A aquesta Andorra d’avui, una mica creguda, que es mira els veïns per damunt l’espatlla, aquestes coses de poble potser li semblaran poqueta cosa. Però no és pas així: tots i cadascun dels versos d’aquesta vida de les muntanyes se li ajusten, amb finíssima precisió, com un vestit fet a mida.