Les bruixes es pentinen

Avui, dimarts, es (re)presenta a la sala Sergi Mas de Sant Julià un llibre imprescindible: les Llegendes d’Andorra del tàndem Àlvar Valls i Roser Carol. Publicat en primera instància l’any 2010, ara té una segona oportunitat de la mà d’Anem Editors. Avui ens pot semblar que no tenim passat, que tot és aquest present frenètic i una mica capgirat, però abans aquestes històries –i les que es deuen haver perdut– formaven part de l’imaginari col·lectiu del país, s’explicaven a les llarguíssimes nits d’hivern, passant vetllada, en un món on Netflix i etcètera eren senzillament inimaginables. Al llibre hi surten bruixes, naturalment: per això l’acte s’emmarca en la celebració de les Segones Jornades de Bruixeria d’Andorra. La programació, contra el que podria semblar d’entrada, és seriosa i toca alguns dels temes centrals del fenomen de la bruixeria a Andorra i també a l’altre extrem del Pirineu, a Navarra. No he llegit mai documents més esborronadors que els processos a què el Tribunal de Corts –altanto, el sistema judicial propi, no el de la Inquisició– sotmetia aquelles pobres dones. Com que els processos recullen els testimonis orals de les acusades i dels acusadors, que són transcrits pel secretari, se senten les veus de fa quatre, cinc-cents anys, amb una força i una desesperació esborronadores. Quan les sotmeten a turment, les sents encomanar-se a la Mare de Déu de Montserrat. Quan saben que acabaran confessant igualment, relaten les atrocitats més increïbles davant d’un tribunal que sap que allò que escolta és impossible. Tant de mal fet al llarg de tants anys necessita una expiació, que comença pel coneixement.