Honor, capacitat i consciència

Quan, segles enrere, es convocava el Tribunal de Corts, els raonadors eren dos consellers generals que vetllaven perquè els processos es desenvolupessin amb totes les garanties per als acusats. Com que ens agrada molt recuperar noms antics, ara el fem servir perquè encarni la funció de l’ombudsman, aquella fi gura que es van inventar els suecs (i qui, si no?) a començament del XIX, perquè hi hagués un servidor públic amb la missió de protegir els ciutadans més febles contra els abusos i les disfuncions de l’administració. El Raonador actual, el Marc Vila, acaba el mandat aquest desembre. En aquesta mena de càrrecs sempre hi ha el risc que el titular s’ho prengui com una còmoda canongia i acabi semblant una fi gureta de Lladró que diuen que fa bonic. No és el cas. El Raonador ha de raonar,molestar, ser un corcó. Fa un parell de mesos que va publicar dos articles sobre el problema de l’habitatge que hauríem d’anar rellegint de tant en tant, perquè posen el dit a la nafra. I la intervenció de dimecres davant del Consell –la darrera en què va presentar el seu informe, perquè el mandat caduca el proper desembre– ha incomodat una vegada més, perquè ha assenyalat que els reis del totxo van en pilotes. El Raonador Vila va acabar demanant que la llei que regula el seu nomenament faci que el procés d’elecció sigui més transparent i consideri els mèrits dels candidats. I és que, com demanava el vell Fiter, els raonadors havien de demostrar “honor, capacitat i consciència”. Que continuï essent així.