La taula del tres

Aprendre de memòria les taules de multiplicar té el seu què. Ara, amb els mètodes pedagògics moderns, no s’estila gaire i la memorització és una competència que està mal vista, però en la meva infantesa ho fèiem amb una dolça cantarella, com un mantra tranquillitzador. Encara avui les puc reproduir sense falla, en castellà, amb la convicció que és una d’aquelles habilitats que, si la perds un dia, és que la cosa no va gaire bé. Què dir de les multiplicacions. Jesús va ho va fer amb cincpans i dos peixos per alimentar la turba afamada –cinc mil persones, diuen– acampades a la vora del llac de Getsemaní. Aquest era un dels miracles més impressionants que es relaten als evangelis, d’aquells que es fan dir sí senyor. Si fa no fa com el prodigi de la multiplicació de la població d’Ordino, que podria triplicar-se tranquil·lament si s’apliqués el nou pla d’ordenació i urbanisme parroquial. Se’ns diu que l’ideal fora que, en comptes de multiplicar-la per tres, es faci per dos. Sempre són més senzilles les operacions, però, tot i així, és molt. Però altanto: els tècnics avisen que, si tots els propietaris de terrenys edifi cables de la parròquia es posessin d’acord i construïssin al màxim del que la norma permet, caldria aplicar la taula del setze (aquesta no l’apreníem). Sort en tenim de les calculadores: sortirien a gairebé vuitanta-cinc mil persones. S’hauran, diuen, d’aplicar criteris de creixement sostenible. Però passa, ai, que això de créixer sense gastar ni fer malbé res és una entelèquia. Pura fantasia matemàtica.