Veïns

Fa temps que no miro el Facebook. No per res en concret, sinó per una combinació de diversos factors, d’entre els quals la mandra n’és el predominant. Llegeixo que avui, a la Llacuna, un grup que es fa dir Somveïns d’Andorra –als que hem d’agrair que no es diguin Somveïnsiveïnes o Som Veïnat d’Andorra– sortiran de l’armari del relativament còmode anonimat que els proporciona la xarxa de Mr. Zuckerberg per presentar-se en pública reunió. Sembla que es tindran llistes a diverses parròquies a les eleccions comunals i se’ls ha de felicitar, en un temps on la participació activa en política cada vegada està més qüestionada, perquè queixar-se i no fer res és còmode però poc eficaç. La vida d’aquesta plataforma ciutadana és relativament curta –van començar a publicar a començament de juliol– i no tenen precisament molts amics (tres-cents trenta-set, ahir a la tarda). Si volen presentar-se a totes les parròquies imagino que hauran fet servir els mecanismes de tota la vida per confegir les llistes. I ja veurem què passa. L’entrada, després de tant de temps, a cal Facebook m’ha proporcionat alguna sorpresa més. Resulta que el col·lectiu AD800 encara existeix, gairebé dotze anys després de la seva aparició, però manté un perfil més aviat baix. Recordo que quan van irrompre, també com a vigorosa plataforma ciutadana, van preparar-se també per fer el salt a la selva electoral i, segons l’hemeroteca, van festejar amb algun partit, però diria que no van fer el pas final i no es van formalitzar. Qui són i què faran els misteriosos veïns? La resposta, aquest vespre.