El col·lapse

El 2028, Andorra va col·lapsar. Els economistes –que sempre l’encerten després que hagi passat tot– han intentat descriure (sense posar-se d’acord) quina va ser la cadena de causalitats que va provocar l’ensulsiada que va fer que, en tan sols cinc anys, la població del país quedés reduïda a la meitat, fins arribar a uns 4.000 habitants, en una tendència a la baixa que encara continua. Els historiadors tampoc tenen una visió del que va passar, perquè necessiten una còmoda perspectiva que avui no tenen, però diuen que hi va haver una bateria d’esdeveniments, que, sumats, van provocar una reacció en cadena, indeturable i irreversible. L’anomenada Gran Crisi dels Lloguers és, tanmateix, considerada com la primera manifestació de la desacceleració brutal de l’economia. A partir de 2024, amplis sectors de la població van haver de buscar allotjament fora d’Andorra, ateses les grans dificultats que tenien per assumir els elevadíssims preus de l’habitatge. Un gran nombre de treballadors transfronterers van tensionar la xarxa viària. La construcció d’un metro aeri va posar en dificultats financeres el Govern, que no va poder superar els tres anys encadenats de secada hivernal que va fer que les estacions només poguessin obrir deu dies la temporada 2025-26 i cap durant les dues següents. Europa, paralitzada per l’aturada d’importacions de petroli, no va poder (o no va voler) ajudar. Un Govern de concentració nacional va intentar el redreçament, però només va poder gestionar una política de decreixement controlat, que avui dia encara continua –amb resultats incerts.