La Visura
Get Andorra
Ves per on, Andorra –sense voler-ho– ha tingut un inesperat (tot i que relatiu) protagonisme en les eleccions que es van celebrar ahir a Gibraltar. Sí, al Penyal, la vella relíquia de la guerra de Successió entre àustries i borbons, de quan els anglesos defensaven la causa de l’arxiduc Carles (fins que se’n van desentendre). Els dos partits principals estan repartint mastegots dialèctics i qui rep, metafòricament, alguna bufetada són les pobres Valls Neutres, que no en tenen cap culpa. Com que la política gibraltarenya ens és una cosa com marciana, he donat un cop d’ull al principal diari de la Roca, el Chronicle. Sembla que la batalla està entre el GSD, –els Gibraltar Social Democrats, liderats per Keith-Azopardi– i el GSLP (Gibraltar Socialist Labour Party), dirigit per Fabian Picardo, l’actual ministre Principal. Hi ha unes negociacions en marxa per decidir el futur d’aquell “territori britànic d’ultramar”, perquè el Brexit ho ha acabat de trastocar tot. El partit que mana, el GSLP, va fer córrer un suposat cartell del partit d’Azopardi on deia Vote GSD, get Andorra, (vota GSD, obtingues Andorra). Era un mem amb mala idea, perquè Azopardi nega que el model andorrà pugui ser extrapolat a Gibraltar, tot i que en algun moment l’havia pres en consideració com a possibilitat. De fet, el referèndum que es va celebrar el 2002 va rebutjar amb contundència la cosenyoria compartida –que seria, en aquest cas, entre la corona anglesa i l’espanyola. Ni mai. Va, llanitos, que encara sou a temps de repensar-vos-ho, que aquí tampoc no ens ha anat tan malament (amb uns altres cosenyors, això sí).