Els adolescents

Saludem amb alegria aquest assaig de tardor tardanera, amb la confiança que aquesta tímida renovació del panorama atmosfèric es confirmi i es consolidi. I, sobretot, que les mosques –que han fet la temporada del segle– desapareguin d’una punyetera vegada i passi-ho bé i fins l’any vinent. Mentrestant, s’ha estrenat un nou episodi del serial dramàtic del món del lloguer a Andorra. En un inesperat gir de la trama, els guionistes (que no han estat de vaga ni un dia) han introduït els adolescents com a excusa per no llogar. Trobàvem a faltar un nou cap d’esquila, però realment aquest és una mica agafat pels pèls. Després de gats, gossos i fures, ara toca el rebre al jovent (i als treballadors de l’hostaleria). Ja se sap que aquesta etapa de la vida és complicada, per les hormones en ebullició i etcètera. Com si es pogués triar si passar-hi o no passar-hi. En llegir la notícia, no vaig poder evocar la meva ja llunyana adolescència: era un jovenet confús, incòmode amb el món, amb el cap ple de pardals, amb idees desendreçades i més aviat furro, però mai no hauria dit que aquesta condició –gairebé universal, per altra banda– hauria suposat un impediment per a llogar un pis als meus pares. Tot plegat semblaria una ficció més propera als mons onírics, sempre al límit de la quotidianitat, que treballa, amb tanta intel·ligència com originalitat, el David Gálvez, que avui, ves per on, ens presenta llibre a la Trenca, els Succedanis d’eternitat. Ai, la realitat, que sempre supera la fricció.