Fusta per cremar

Hom diria que som hàmsters dins de la rodeta de la gàbia i rodem i rodem, ben contents, com si no hi hagués cap alternativa a fer-la moure. Ja fa temps que hi vam entrar, però ara és quan veiem amb tota la cruesa les contradiccions del sistema i hauríem de preguntar-nos si no estem fent el préssec, amb tanta rodeta. A veure. Han hagut de portar aigua amb cisternes per assegurar que a la Massana tinguin aigua de boca i, gairebé al mateix temps, se’ns diu que les estacions en tenen prou per garantir la fabricació de neu (com si això de fabricar neu com qui fa botifarres fos la cosa més natural del món, per altra banda, encara que sí, al final es fongui i baixi als rius). En aquestes circumstàncies, preveure arribar al Campionat del Món d’esquí del 2029 i tan panxos és un acte de fe. Ara, que amb un pressupost de 46 milions d’eurons qualsevol organitza coses. On són, els límits al creixement? Aquest pont del Pilar han pujat gairebé tants cotxes de visitants com habitants hi ha al país. A vostè, estimat lector, li va tocar el 80% d’un Dacia Sandero amb tres turistes de Sabadell. És això, el que volem? De veritat l’equació que diu més població igual a més creixement igual a més riquesa continua essent vàlida, si és que ho ha estat alguna vegada? No seria millor aixecar una mica el peu de l’accelerador? Ja sé que, per a molts andorrans devots de la benzina aquesta és una imatge antipàtica. La més exacta, potser, és la de Groucho Marx, dalt del tren, cridant “timber!”. Fusta per cremar i cremem-ho tot.