Hip, hip, Hipra

No sé si recordaran –la memòria humana és prima com un tel de ceba– que, en plena pandèmia, ens barallàvem per les vacunes: hi havia partidaris d’una o de l’altra (i, és clar, els negacionistes de totes). Cadascuna, ens deien els entesos, era prou bona, però la biotecnologia que hi havia al darrere era ben diferent. Les de Pfizer i Moderna, les d’ARN missatger, eren revolucionàries, perquè feien una còpia artificial de l’àcid ribonucleic del virus de la punyeta, amb la finalitat d’activar el sistema immunitari de la població. Eren unes vacunes delicades, perquè, com passa amb el rap congelat, s’havien de transportar a molt baixes temperatures i no es podia trencar la cadena del fred. L’Astra-Zeneca era d’una altra mena: feia servir com a vector un virus modificat d’un ximpanzé. A la de Janssen, el vector procedia dels humans. Ara que Sanitat convida a tornar a vacunar-se als majors de seixanta anys –i al personal sanitari, policies i bombers– n’apareix una de nova al terreny de joc. És la Bimervax, que produeix la farmacèutica Hipra, amb seu al municipi gironí d’Amer, pàtria menuda del president Puigdemont. Sembla –la prosa farmacèutica és críptica, com s’escau als llenguatges només aptes per als iniciats– que funciona com a reforç als que ja han estat vacunats. Que Hipra sigui una multinacional especialitzada en veterinària (al logotip de l’empresa hi apareix un esvelt cavall) només ens referma en la convicció que, en el fons, només som uns petits animalons peludets tristois.