Lliure circulació

Fa un any vaig deixar una càmera de fototrampeig instal·lada en un racó de bosc, relativament lluny dels camins fressats, en un pas de bestiar camí del riu i ben lligada al tronc d’un roure. Un cop a la setmana hi passo, a veure què ha pescat. Sobretot apareixen cabirols, de totes les mides i gèneres, per donar i per vendre. Cabirols amunt i cabirols avall, de dia i de nit, I, naturalment, porcs fers: mascles de grans ullals, truges i godalls. I teixons i guineus, també, sols o en parella enjogassada. A l’hivern, cérvols, fagines i –molt de tant en tant– l’elegantíssima geneta. No em puc pas queixar. Però a l’àlbum de fotos de mamífers pirinencs m’hi falten isards (tan avall no baixen), els gats fers, els llops cervers (si és que n’hi ha, que sospito que sí), el llop-llop (tot i que no em faria cap gràcia) i, sobretot, l’óssa. Per això he tingut una glopada d’enveja en veure el vídeo dels banders, que han tingut la fortuna d’enxampar imatges del Tuc, un ós (sí, visca l’accent diacrític!) que va passar per les parròquies altes el mes passat. Tal com ens el descriuen, seria el gendre perfecte: jove, sa, ben plantat. I sobretot destaquen que no té “antecedents registrats de depredació”. Això vol dir que, o bé és vegetarià, o bé és prou espavilat per no deixar rastre de malifetes. En qualsevol cas, ja fa bé de visitar-nos net del que seria l’equivalent als antecedents penals, a l’espera, això sí, del que acabi passant amb Europa i del que es decideixi sobre la lliure circulació de plantígrads.