Teoria del camp unificat

Ara que els físics quàntics estan mirant de fer quadrar la teoria del camp unificat –un sistema que expliqui totes les forces que actuen sobre les partícules elementals– potser seria el moment d’afegir-hi una nova equació d’aquesta disciplina tan evanescent i misteriosa. Es podria formular de la següent manera: sempre que a Andorra es fa algun pas més o menys significatiu en favor de la catalana llengua s’aixequen, en proporció directa, veus enfurismades que diuen que és innecessari i aprofiten per denunciar la invasió subtil dels pèrfids separatistes catalans, una ombra funesta que plana sobre la prístina andorranitat. No falla mai, perquè sembla que salten gràcies a una mena de mecanisme de reflex condicionat, com els que feien salivar aquells quissos russos. Exemples? Cada setmana, un parell. Que es vol fer una campanya per conscienciar els catalanoparlants de no deixar abandonada la llengua? Malament, fatalíssim, on s’és vist, aquest dispendi intolerable, quina necessitat hi ha, si tots ens entenem en la-lengua-común? Que s’anuncia la creació d’una entitat privada en defensa de la cultura que s’expressa –com va dir Aribau– en el vell idioma llemosí, i que es presentarà aviat en societat? Anatema, ingerència, grans marrameus i escarafalls, pèrdua de sobirania, que aquí parlem com volem, castellà oficial i a Andorra tenim la sort de. Això sí, ningú no dirà ni piu si els peruans o els filipins o els armenis s’organitzen de la millor manera que els sembli. Ara que hi ha tantes universitats radicades a la parròquia laurediana, potser estaria bé que algú s’animés a fer alguna tesi doctoral sobre el fenomen. De material no li’n faltarà.