Aniversaris

Gran setmana d’efemèrides nacionals. Dimarts es van complir cent cinquanta anys de la proclamació que va fer el Consell General de Nostra Senyora de Meritxell com a patrona de les Valls, en un procés en què el poder civil es va avançar (cinquanta anys!) a la ratificació eclesiàstica, que no es va produir fins al 1921. En un context de crisi, va ser una veritable operació d’estat, un acte de sobirania, una afirmació d’unitat transparroquial, una manera de proclamar que alguna cosa començava a bellugar-se. I avui mateix fa dos-cents setanta-cinc anys que va morir a Barcelona l’Anton Fiter i Rossell. Relativament jove, encara, als quaranta-dos. No se sap si hi havia viatjat en missió oficial –era veguer episcopal– o bé per tancar algun serrell que penjava de l’escriptura del Manual digest, que estava pràcticament enllestit. El cas és que se’ns va morir, de sobte, sense avisar, i el van enterrar en una sepultura provisional al vas de Santa Eulàlia, en una de les entrades del claustre de la catedral. Li van fer un funeral senzill, sense cap faramalla especial, dels que anomenaven “de composició simple”. I allà es va quedar, lluny de les seves estimadíssimes Valls Neutres. Ell era un ferm defensor del sistema de govern que deia que hi havia a l’època, “mixt de monàrquic i aristocràtic”, perquè el govern anàrquic el formaven “homes bons i dolents sense distinció”, i el monàrquic degenerava fàcilment en despotisme. Com ens agradaria tenir un Fiter tan clarivident, en aquestos temps tèrbols i confusos.