Disfresses

A l’hora en què envio la visura no se sap encara quin haurà estat l’èxit de convocatòria de la manifestació d’ahir al vespre en favor de l’habitatge digne. S’ha de reconèixer que els precedents de mobilitzacions populars que hi ha hagut a Andorra no són especialment afalagadors. També és veritat que les impressions dels organitzadors hauran de ser naturalment positives, i que qui vulgui veure-hi una punxada monumental l’hi veurà, perquè tot és relatiu i sempre hi haurà més gent mirant-s’ho des de casa que no pas al carrer. Ho hem de dir ben clar: Andorra no és terreny propici a les demostracions públiques de caire polític o social. No ho ha estat mai i molt haurien de canviar les coses perquè es modifiqui aquesta sensació. Les raons deuen ser, com sempre passa en les qüestions complexes, diverses, complementàries i potser contradictòries: som massa pocs, ens coneixem tots, a molts els fa cosa significar-se, ni que sigui moguts per la causa més justa. Fa mandra sortir, demà és festa, aquesta nit és la castanyada (o, pels cosmopolites, Halloween), i no és el millor dia per fer una desfilada. Tampoc hi deu ajudar gaire que no se sàpiga ben bé qui convoca la manifestació, més enllà dels discrets promotors de DenunciAND i d’un genèric, però inconcret “poble andorrà”, que en teoria també inclou els ciutadans que especulen amb els lloguers dels seus immobles. I potser l’excusa més universal: total, que siguem cent o mil no canviarà gens les coses. Individualistes, egoistes o escèptics: trieu la vostra disfressa.