Última cançó

Tres B importants i musicals. Bach, Beatles i Beethoven. Del primer, de tant en tant, en alguna obscura biblioteca russa o ucraïnesa apareix una ària oblidada, però en general s’admet que ja es coneix tot el que s’ha conservat del que va compondre (encara que se n’ha perdut molta part). De Ludwig van, que va treballar en una època en què tot es guardava millor i es publicava més, ja s’ha venut tot el peix: de tant en tant, algun compositor temerari s’atreveix a completar els esbossos de la Desena simfonia. I dels Beatles? Com que no escrivien música, tot es fonamenta en les gravacions. Hi ha muntanyes de versions, retalls, hores i hores d’assajos i errors. Tot aquest material ha alimentat durant anys la set dels beatlemaníacs, i potser la millor demostració és el documental Get back, de Peter Jackson, que es va estrenar fa un parell d’anys. Ahir es va publicar la que diuen que és l’última cançó dels Fab Four, Now and then. Diuen que tot va sorgir d’una cinta oblidada amb la veu de Lennon. L’any 94 els tres supervivents van mirar de treballar-hi, durant les sessions en què van ressuscitar dues cançons més, però la tercera se’ls va resistir: a la gravació, el piano es menjava la veu. Ara han aconseguit, gràcies a la intel·ligència artificial, que soni com si l’hagués cantada avui. També han recuperat parts de la guitarra del difunt Harrison i, al final, tenim una cançó més al beatlecatàleg. Les operacions post mortem són un pèl macabres, i aquesta aporta ben poc al llegat de la banda. Després de l’emoció inicial i la decepció final, potser que tanquem la carpeta i deixem que els morts descansin tranquils i no cantin més.