El forat del pany

Trobo que encara han trigat massa, a intentar estafar el casino, malgrat que sabem que és cosa impossible, perquè el cinquè principi de la termodinàmica diu que la banca sempre guanya. Això de fer trampes a la ruleta és lleig. Ho havíem vist a pel·lícules ambientades a Las Vegas –i, atenció, espòiler– era una maniobra arriscada, que no solia sortir mai gaire bé i, segons amb qui te les havies, acabaves en un forat al desert. Passa com quan fas trampes a la botifarra, que no només se t’emprenyen els contrincants, sinó també la parella de joc. Ara, que vist el procediment emprat, no m’estranya que els hagi sortit malament. Servidor (que no en té ni idea ni ha posat mai els peus en una sala de joc, ni tan sols a un tristíssim bingo) si volgués enredar els crupiers faria una sèrie estadística per intentar trobar el biaix de la ruleta, per veure si surten més vermells que no pas negres, parells que no pas senars, coses així. Com ho feien els Garciapelayos, mítica nissaga de jugadors professionals, que diu la llegenda que tenien vetada l’entrada a tots els casinos d’Europa (però em penso que hi havia més pa que formatge). En fi. Això de moure les fitxes quan el crupier està distret no és un mètode que sembli gaire elaborat, i és natural que els hagin enxampat de seguida, perquè suposo que cada jugador, així que s’asseu a la taula, ha de tenir una càmera enganxada al clatell, no fos cas. Ara, que el que sorprèn de tot plegat és que diu que les imatges captades s’envien i analitzen a Múrcia. A Múrcia? Què n’han de fer, dels nostres vídeos? Que distrets que deuen estar, allà baix, contemplant-nos pel forat del pany.