Adagis africans

Dilluns, el Diari publicava un reportatge sobre la visita de míster Aguirre, antic ambaixador dels USA, que va venir a repartir entre les forces vives del país un paper per acollonir el personal i amb la proposta de liquidar el contenciós BPA amb una insòlita pax romana. Allò que els castellans en diuen pelillos a la mar, i que en català podríem dir tal dia farà l’any. Estaria bé poder llegir-lo sencer, però en va transcendir part del contingut: el bonic adagi dels dos elefants que es barallen (Govern i els propietaris del banc) i l’herba que rep les patacades (és a dir, el poble andorrà). No hi ha res com un adagi africà per il·lustrar el que sigui, des d’un story adolescent a Instagram a una amenaça, més o menys subtil. I és que hi ha una dita africana feta a mida per a qualsevol situació. “Un exèrcit d’ovelles dirigides per un lleó derrotarà un exèrcit de lleons dirigits per una ovella”. “La mentida d’un nen és com un peix mort, sempre puja a la superfície”. “El que un vell veu estant assegut, no ho pot veure un jove que està dret”. Pura psicologia new age. Vist des de fora i amb la informació que s’ha anat espigolant d’aquí i d’allà, tot plegat és terrorífic. La visita de l’ambaixador recorda l’inici de The Godfaher, quan Tom Hagen vola a Los Angeles a visitar el productor Woltz perquè fitxi Johnny Fontana per a una pel·lícula i, en negar-se, acaba amb el cap del cavall al llit. Però, com molt bé diu un adagi africà, “la millor manera de menjar-te un elefant és tallant-lo a trossos”. Bon profit ens faci a tots.