Horitzons llunyans

Ara que s’ha anunciat que finalment hi haurà una línia regular de vols des de la Seu cap a Mallorca, potser sigui escaient fer notar que, si puges dalt del Montmalús, en un dia especialment clar i a trenc d’alba, és possible veure la serra de Tramuntana –passant, això sí, pel Tibidabo barceloní. Això, si més no, és el que ha aconseguit Marc Bret, un fotògraf especialitzat a aconseguir imatges a llarga distància, una disciplina en la que, per triomfar, has de tenir molta sort, bona vista, trobar unes condicions meteorològiques especialment propícies, la humitat controlada i els vents calmats. Si ho volen veure, a l’antic Twitter hi ha penjades les imatges (@finestresdaire). De fet, el senyor Bret té el rècord mundial en fotografia a distància, en aconseguir retratar uns quants pics dels Alps Marítims des del Finestrelles, un pic a la vall de Núria: uns 440 quilòmetres d’un punt a l’altre. Des del Montmalús fins a Mallorca no és cap broma: són gairebé 350 quilòmetres en línia recta. Potser els terraplanistes veuran en aquestes proeses la demostració tangible de les seves teories, però em sap greu decebre’ls, perquè sembla que tot està dat i beneït, i que la curvatura de la Terra –que dificultaria la contemplació de muntanyes llunyanes– queda compensada pels fenomens de refracció, que són volàtils i de mal calcular. Però és igual. Si no agafem el vol 502 cap a Mallorca (el de Los Tres Sudamericanos) o si –com és previsible– no construiran un pont des de València (com cantaven Los Mismos) des de dalt del Montmalús serà com si hi fóssim.